Teaser novel·la La Comanda (Enric Crespi - Nautilus, 2013)

APA A LLEGIR-LO...!!!

EL NOSTRE PAU

http://elnostrepau.com/elnostrepau.html

EL NOSTRE PAU 
¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Aquest llibre la família Gayolà – Crous el dedica als que van estimar, abraçar, acceptar, apreciar, viure i respectar en Pau. Als que amb ell van riure i ballar, cantar, jugar, nedar, saltar, viatjar, volar, desitjar, cridar de goig i viure feliçment la vida.
A qui els han ajudat a aixecar el dol, amb una abraçada, amb una paraula, amb una mirada, amb un escrit i amb un moment, els amics d’en Pau, la família, els amics de la família, tots ells, segur que estaran en un lloc dels déus, a prop d’en Pau.


Si teniu alguna consulta: josepgayola@visual.cat

El llibre es pot comprar a la Llibreria 22 de Girona.
Carrer de les Hortes, 22
972 22 70 37

La realitat és un somni...!

Oh, quí pogués oblidar el cos i les llàgrimes humanes... I no tant sols en somnis brillants, residís en nosaltres el poder de cavalcar l ingovernable cavall salvatge del vent...

Quí pogués desencarcarar l ànima tant tems esclava del nostra cos, amb la llibertat de dominar els aires i els mars, i pujar i baixar escarpades muntanyes en un sospir...

Jo vull poder trasmudar la llum en foscors i les foscors en llums, i fer volar les estrelles com espurnes pels Cels.


Jo vull poder tenir arrels com un arbre i coneixer els secrets de la terra, i a la vegada tenir ales per volar tant amunt com per estar segur que coneixeré en un no res, fins els més invisibles de tots els nostres universos....

Humanament jo estimo els somnis, sabedor de que són la realitat més real, i que en realitat, la realitat és un somni...!

Cristalls Purs

Masses gasoses de líquids espai-als que transporten mars i vents, llàgrimes i sospirs, que concentren els colors de la vida latents i endormiscats, i que viatgen pels cels i pels somnis humans...



Els colors són de llum, i si hem sembrat la guspira, la llum neix del nostra cor... caminem incansables per camins polsegosos, pedregosos,trobarem de tot, fins i tot la nostra fe...



Mentre caminem pot escalfar-nos la llum del sol del cel, però si a n´el cor i tenim tenebres, no podrem tant-sols intuir els colors per més que caminem... Encara, per més que la boira s´allunyi de la terra.



La vida és bonica si és incerta, el rumb del nostra camí cal que sigui incert, si volem que la nostra ànima es pugui sorprendre, i si volem somriure amb el cor...



Vaig cap a una llum molt gran, més enllà dels cims de la muntanya, la llum s´acosta i jo m´acosto, fins que veig el resplendor tant llunyà a n´el cel, inabastable...



Però m´escalfa fins no arriba a la nit, i encara més enllà, en la foscor d´aquesta nit tant profunda, puc mirar les estrelles m´entres espero amb esperança, la llum d´ una altra albada...



I si per mala ventura del nostra cor hem de patir, i neixen les llàgrimes per les fonts dels nostres ulls, oblidarem els interrogants de la vida en un sospir, i crearem llacunes plenes de cristalls purs...!



DAVID PARAIRE BRUGUÉS

Circle of Love ( Hypnosis to attract and radiate love )

Sigur Ros - Saeglopur (the fountain mix)

Amancio Prada - Cántico Espiritual

(1/8)

(2/8)

'Llegaron al galope'

Llegaron al galope
soldados de un país lejano.
Hierro en la mirada,
su corazón era de oro.

Preguntaron por el agua
de un manantial extraño
para las heridas.
escoltaban un tesoro.

Y nadie supo responder.
Doncellas les ofrecieron
sus senos encendidos,
pero ellos no podían ver,
sus ojos eran de hierro.

Siguieron al galope,
buscaban una patria.
Algunas enloquecieron
mirando en un pálido mapa.

Ellos prometieron volver,
prometieron volver mañana.
¿Cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
Nadie sabe.

El agua que corre al mar
por el aire ha de volver.
Allí se queda la sal,
aquí crece la sed.

Los árboles suplican
la lluvia de las nubes
cuando pasan
levantan sus copas,
quieren gritar su nombre.

Pero ¿quién reconoce
una nube en el cielo?

Se multiplicaban
los caminos al paso,
los amigos emprendían
destinos diferentes.

Guardaban todavía
el calor en sus manos,
pero el viento del desierto
fue quemando sus ojos
y la sangre
el brillo de sus espadas.

Ningún camino era de vuelta.
Todos se alejaban.

Mañana ¿cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
Nadie sabe.
Mañana ¿cuándo es mañana?
Es inútil, mi amor, mirar afuera.
Mañana ¿cuándo es mañana?
No sé, mi amor.
No sé.

Amancio Prada

Cavall d'Arabia

Kothbiro - Ayub Ogada - The Constant Gardener

“ME DECLARO VIVO” de Chamalú, indio q...

“ME DECLARO VIVO” de Chamalú, indio quechua

“Soy guerrero:
mi espada es el amor, mi escudo el humor,
mi hogar la coherencia, mi texto la libertad.
Si mi felicidad resulta insoportable, discúlpenme,
no hice de la cordura mi opción.
Prefiero la imaginación a lo indio,
es decir, inocencia incluida”
Chamalú

“Me declaro vivo” es el título de un libro y un inspirador texto de Luis Espinoza, Chamalú.

Personajes como Chamalú son imposibles de  definir. Su vida fue salvada de niño en un ritual terapéutico por su bisabuela, indígena quechua, y tras una juventud marcada por la pobreza y la rebeldía se involucró en proyectos transformadores por un mundo mejor, primero de carácter político-revolucionario, luego ecologista y finalmente espiritual y sanador.

Místico de los Andes, poeta, “hombre-medicina”, terapeuta del alma, autor de de más de 42 libros, fundador del Movimiento Ecologista Pachamama, director de la clínica alternativaPlaneta Luz, viajero incansable que ha dado conferencias en más de 600 ciudades, no pertenece a ninguna religión y vive y enseña en su Comunidad-Escuela en Bolivia, donde aprendices y buscadores de todo el mundo se acercan a beber de sus enseñanzas.

Chamalú rescata el conocimiento de las fuentes ancestrales y honra a toda la cultura y sabiduría indígena.

“El indígena sabía pocas cosas, pero sabía vivir:
no había suicidio, no había depresión”

“Me declaro vivo” es su escrito más difundido y después de leerlo y reflexionar sobre él, se entiende por qué.

Con palabras sencillas y cercanas, Chamalú nos habla de la felicidad diaria, de fluir con la vida, del silencio, de buscar el camino personal y disfrutar de cada paso, de ser genuinos, de aceptación, y sobre todo, nos habla de AMOR.

Este es el texto íntegro y abajo tenemos una presentación con extractos del mismo y música del keniata Ayub Ogada.

La canción se llama “Kothbiro”, pertenece al álbum “En Mana Kuoyo” (“Simplemente Arena”) de 1993 y se incluyó en la película “El Jardinero Fiel”.

Saboreo cada acto.

Antes cuidaba que los demás no hablaran mal de mí,
entonces me portaba como los demás querían
y mi conciencia me censuraba.

Menos mal que a pesar de mi esforzada
buena educación siempre había alguien difamándome.
¡Cuánto agradezco a esa gente que me enseñó
que la vida no es un escenario!
Desde entonces me atreví a ser como soy.

He viajado por todo el mundo, tengo amigos de todas las religiones;
conozco gente extraña:
católicos, religiosos pecando y asistiendo a misa puntualmente,
pregonando lo que no son,
personas que devoran al prójimo con su lengua e intolerancia,
médicos que están peor que sus pacientes,
gente millonaria pero infeliz,
seres que se pasan el día quejándose,
que se reúnen con familia o amigos
los domingos para quejarse por turnos,
gente que ha hecho de la estupidez su manera de vivir.

El árbol anciano me enseñó
que todos somos lo mismo.

La montaña es mi punto de referencia:
ser invulnerable, que cada uno diga lo que quiera,
yo sigo caminando indetenible.

Soy guerrero:
mi espada es el amor,
mi escudo el humor,
mi hogar la coherencia,
mi texto la libertad.

Si mi felicidad resulta insoportable, discúlpenme,
no hice de la cordura mi opción.
Prefiero la imaginación a lo indio,
es decir inocencia incluida.

Quizás solamente teníamos que ser humanos.

El que tú no veas los átomos,
no significa que no existan.

Por eso es muy importante que sea el Amor
lo único que inspire tus actos.

Sin Amor nada tiene sentido, sin Amor estamos perdidos,
sin Amor corremos el riesgo de estar de nuevo
transitando de espaldas a la luz.

En realidad,
sólo hablo
para recordarte
la importancia
del silencio.

Anhelo que descubras el mensaje que se encuentra
detrás de las palabras; no soy un sabio,
sólo un enamorado de la vida.

El silencio es la clave,
la simplicidad es la puerta
que deja fuera a los imbéciles.

La gente feliz no es rentable,
con lucidez no hay necesidades innecesarias.

No es suficiente querer despertar, sino despertar.

La mejor forma de despertar es hacerlo
sin preocuparse porque nuestros actos
incomoden a quienes duermen al lado.

Recuerda que el deseo de hacerlo bien será una interferencia.
Es más importante amar lo que hacemos
y disfrutar de todo el trayecto.

La meta no existe, el camino y la meta son lo mismo.
No tenemos que correr hacia ninguna parte,
sólo saber dar cada paso plenamente.

No, no te resistas, ríndete a la vida.
Quien acepta lo que es
y se habilita para hacer lo que puede,
encarna las utopías
y lo imposible se pone a disposición.

La mejor manera de ser feliz es: ’ser feliz’.
Reconstruye tu raíz y saborea la vida.

Somos como peces de mares profundos,
si salimos a la superficie reventamos.

La frivolidad y la intrascendencia
condenan la vida a la muerte.

Cuando somos más grandes que lo que hacemos,
nada puede desequilibrarnos.
Pero cuando permitimos que las cosas sean más grandes
que nosotros, nuestro desequilibrio está garantizado.

El corazón está en emergencia por falta de amor.
Hay que volver a conquistar la vida,
enamorarnos otra vez de ella.

Nuestro potencial interior aflora espontáneamente
cuando nos dejamos en paz.

Quizá sólo seamos agua fluyendo;
el camino nos lo tenemos que hacer nosotros.

Más no permitas que el cauce esclavice al río,
no sea que en vez de un camino tengas una cárcel.

La infelicidad no es un problema técnico,
es el resultado de haber tomado el camino equivocado.

Amo mi locura que me vacuna contra la estupidez.
Amo el amor que me inmuniza ante la infelicidad
que pulula por doquier, infectando almas
y atrofiando corazones.

El amor es, a nivel sutil,
la esencia de nuestra instancia inmunológica.

La gente está tan acostumbrada a complicarse,
que rechaza de antemano la simplicidad.

La gente está tan acostumbrada a ser infeliz,
que la sensación de felicidad
les resulta sospechosa.

La gente está tan reprimida, que la espontánea ternura
le incomoda y el amor le inspira desconfianza.

Hay cosas que son muy razonables, objetivas y… apestan.

Ya no podemos perder el tiempo
en seguir aprendiendo técnicas espirituales cuando aún estamos vacíos de amor.

Quienes no están preparados para escuchar
tienen la recompensa de no enterarse de nada.

Disfruta de lo que tienes, recibe lo que venga,
crea e inventa lo que necesites, haz sólo lo que puedas,
y fundamentalmente celebra lo que tengas.

La vida es un canto a la belleza,
una convocatoria a la transparencia

Cuando esto lo descubras desde la vivencia,
el viento volverá a ser tu amigo,
el árbol se tornará en maestro
y el amanecer en ritual.

La noche se vestirá de colores,
las estrellas hablarán el idioma del corazón
y el espíritu de la tierra reposará otra vez tranquilo.

¡Me declaro vivo!

Chamalú.
Indio Quechua

¡Me declaro vivo!

Chamalú
Indio Quechua

Aquesta entrada al blog, la dedico a la Núria, que per culpa meva s´ha preocupat, i l´hi demano disculpes. UNA ABRAÇADA NÚRIA!!!

El Espiritu de los Arboles

LEYENDA LAKOTA-SIOUX

Memes

Després de temps de no publicar masses cosetes en el meu blog, a causa diguem que d´uns asumptes que afectaven la meva salut per l´esquena,(una pigueta maleïda) i que ara afortunadament, ja m´han deixat com nou, tot i que de passada, ja possats, els vaig demanar als metges, (que m´andollessin a l´aspirador i fessin una liposucció), i ho van oblidar, bé no importa doncs.

Ara per celebrar-ho amb vosaltres he decit de fer un "meme" del que la Núria en diu "El set i mig" i que ella mateixa em va encomanar ja fa unes setmanetes i que encara no tenia respost, fins ara mateix que ja ho he publicat a n´el blog.

Ella, la Núria diu a n´el seu blog, que s´han d´observar unes normes, (que jo he metllavat directament del seu mateix blog), bé doncs, les normes són:



1. Incloure un vincle a la pàgina de la persona que t’invita i escriure al bloc les normes.

2. Compartir 7 fets, curiositats,... que ens vinculin

3. Convidar 7 persones, (AQUESTA NORMA JO LA VULL ALTERAR: TOTHOM QUE HI ENTRI I HO VULGUI FER JA QUEDA CONVIDAT DIRECTAMENT,

4. Fer-los saber que han estat convidats amb un comentari en el seu bloc, (AQUESTA NORMA TAMBÉ LA VULL VARIAR UNA MIQUETA: POTSER MILLOR ENVIAR PER E-MAIL AQUEST POST A 7 PERSONES, PER SI ES VOLEN SENTIR AL.LUDITS I SEGUIR-LO, ELLS MATEIXOS)..

L'Albanta, que és l'amiga blocaire que va convidar a la Núria, i que parla de set fantasies sexuals, el Veí, d'un munt de sets, la Núria , de set olors que l'atrauen, i ara jo, que de que vull parlar jo? doncs bé ara ho veureu:

---

MEMES A N´ELS MEUS ÚLTIMS 7 LLIBRES QUE HE LLEGIT I QUE M´HAN AGRADAT...!!!


1.




L´INFORME PHAETON

si la història que ens han explicat fos un engany? Qui és el senyor Contacte? Diu que m´han triat, precisament a mi, per saber. Per saber què? Què és la CCU? I qui és tota aquesta gent tan estranya? Eren tantes les preguntes que em queien al damunt, de sobte...

Tot va començar a la terrassa d´un àtic amb una trobada que semblava casual, però allà va tenir inici una aventura increïble que m´ha portat a reconstruir el fil del passat de la humanitat. Cada pas ha estat una sorpresa majúscula, cada nou descobriment un salt espectacular i cada revelació ha fet trontollar tots els meus coneixements. He dit coneixements? Potser hauria de dir desconeixements...

Després de tot el que ha passat, després del que he vist, després de tot el que he viscut, només una cosa queda clara: a partir d´ara, la meva vida mai no tornarà a ser la mateixa. I la teva? Continuarà sent la mateixa un cop hagis llegit L´Informe Phaeton? Vés amb compte, perquè també per a tu, potser, mai més res no serà igual.


Tu també has estat escollit per saber.

---


2.



NO DONEU VÀLIUM AL GAT

Aquesta obra és un aiguabarreig d'històries populars, refranys, disbarats i ximpleries. Aquí aniran de Vladimir Putin al rector de Vallfogona passant per la Guerra de Cuba, el campanar de Gandia, l'origen de la calba de Sant Pere i digressions diverses sobre la ramaderia ovina. També sabran l'angúnia que feia veure en Canuto de Castellterçol decapitat, quins són els efectes que produeixen les hormones que segreguen les glàndules suprarenals, perquè van assassinar el Pare Etern, què li passava al porc de Sant Antoni i com s'enterren els morts a Port-au-Prince.


---

3.



L´OMBRA DEL VENT


Una matinada de 1945, un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des de les últimes esplendors del Modernisme a les tenebres de la postguerra.


---

4.



EL MAR INVISIBLE

A la darreria del franquisme, Lorenzo Alange, mestre d'escola empresonat per homosexual i per la seva lluita en favor de la democràcia i les llibertats socials, rep l'estranya petició d'un pres condemnat a garrot vil: vol que l'acompanyi en la seva última nit abans de l'execució.
El reu de mort Damián Jaramundi Expósito, el Jara, exboxejador i perdulari sense escrúpols, està acusat del doble i brutal assassinat de dues germanes, una d'elles discapacitada. Mentre s'apropa l'hora del botxí, o potser la de l'indult, ambdós homes rememoren les seves vides en una intensa i agònica matinada plena de revelacions. Entre l'esperança i la por, descobriran inquietants afinitats, però despertaran dolorosos fantasmes. Confessions, secrets.

---


5.



EL JOC DE L´ÀNGEL

La propera vegada que vulguis salvar un llibre, no et juguis la vida... Et portaré a un lloc secret on els llibres mai moren i on ningú pot destruir-los.


---

6.



A CAVALL PER CATALUNYA

El món dels cavalls, al nostre país, gaudeix d’una tradició molt antiga i completa basada en una relació estreta que comporta, per exemple, l’existència de races autòctones pròpies, com el guarà català o el cavall cerdà. Malgrat això, hi ha una gran mancança de bibliografia sobre el tema en la nostra llengua, exceptuant un parell de notables excepcions. Amb aquest llibre l’autor pretén ensenyar els fonaments bàsics de tenir un cavall i compartir rutes i presentar unes quantes propostes concretes d’excursions, perquè tothom pugui veure que no és tan difícil, ni tan car, que és un esport assequible a tots i que ens portarà moltes gratificacions. La segona part del llibre la conforma un seguit d’excursions per tot Catalunya, una per Andorra i una altra per Menorca, amb informacions sobre la comarca, la seva orografia o aspecte natural, i la indicació de les hípiques existents que sempre marcaran la sortida i l’arribada dels itineraris proposats. La tercera part de l’obra és una mena d’agenda comentada amb un seguit d’adreces, llocs web, dates i llocs interessants per a tothom a qui li agradin els cavalls.



---


7.



MARINA

A la Barcelona de 1980 Óscar Drai somia despert, enlluernat pels palauets modernistes propers a l'internat en el qual estudia. En una de les seves escapades coneix Marina, una noia audaç que comparteix amb Óscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el major desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per sengles sinistres les conseqüències del qual ha de pagar algú encara avui.





***



JO COM QUE M´AGRADA FER LES COSES A LA MEVA MANERA, HE TRENCAT LES NORMES, L´AMIGA NÚRIA ,QUE POTSER JA HA PERDUT L´ESPERANÇA TROBAR-SE AMB EL "meme" PUBLICAT AL MEU BLOG, ELLA VA CONVIDAR-ME A FER-HO, I COM QUE L´HI DEC UNA (O MÉS D´UNA), COPETA D´UN BON VI NEGRA DEL MEU POBLE, JA SABRÀ PERDONAR LA MEVA ACTITUD. A MÉS AQUESTA ENTRADA QUE ELLA VA ENCOMENAR-ME DE FER, ARA LA DEDICO EXCLUSIVAMENT A ELLA. NÚRIA , VA PER TU!!!




DONCS ARA QUE M´HE FET PERDONAR PER LA NÚRIA , JO DESLLIURO A QUI VULGUI DEIXAR-SE DESLLIURAR PER MI, JA HE AVISAT AVANS, JO NO VULL POSSAR AQUI ELS NOMS DE LES PERSONES AFORTUNADES ALS QUE SEGONS LES NORMES ESTABLERTES S´HAURIEN DE CONVIDAR A FER EL "meme" PER TAL DE SEGUIR...



PERÓ SI QUE CONVIDO A TOTHOM QUE EL VULGUI FER PER INICIATIVA PROPIA, I TAMBÉ A LLEGIR AQUESTS LLIBRES QUE A MI M´HAN AGRADAT TANT DE LLEGIR, I QUE AQUESTS DIES DURS QUE HE PASSAT, A CAUSA D´AQUEST MEU PROBLEMA DE SALUT QUE JA HA PASSAT A LA HISTÒRIA, I QUE GRÀCIES A AQUESTS COMPANYS, AMICS DE PAPER, TINTA, I ÀNIMA, M´HAN FET PASSAR ESTONES INOBLIDABLES, I SEGURAMENT ELLS HAN INFLUIT MOLTISSIM EN LA MEVA RECUPERACIÓ...




UNA ABRAÇADA ESPIRITUAL A TOTS...!!!



***

La promesa de la natura

M´he llevat aviat, avui tinc hora a l´hospital... i tot just m´he rentat la cara, després de la crida del Tro, he obert les cortines de la finestra de la meva cambra per poguer mirar cap a fora, ja veig el Tro que m´espera i mira cap a mi tot atent... ja decidit, m´he possat l´abric per sobra del pijama i he sortit a fora, l´aire era fredot i net, i la terra del caminet sembrada d´espurnes de cristalls de glaç, avui teniem una bona gebrada. Les gosses s´han apressat al sentir-me baixar l´escala, i m´han sortit a l´encontra correns per saludar-me, tot carinyoses i enjogassades...

Vora el bosquet del suro gros, a tocar de casa, hi viu el meu estimat Tro, un cavall pel roig com un caliu de la llar de foc, bonic i trempat, amic i simpatic com ell solet. Cada matí renilla i em desperta, d´avegades penso que és possible que ell mateix no es vegi com un cavall, perquè es creu el gall del galliner, o potser ell pensa ser tot un noble senyor, i jo el seu majordom de servei, que l´hi ha de portar l´esmorsar per després acompanyar-lo al camp... Però no crec pas, perquè ell desmostra estimació franca i generosa, i aixó els altius i estirats galls de galliner, o nobles senyors no ho saben pas fer.







Despés d´una estona de la seva crida, que d´avegades el faig esperar... el vaig a visitar, i amb unes moxaines i fregadisses frontals com a salutació, tots dos ens donem el bon dia sota el suro gros...







El suro gros cada dia, com avui mateix, ens contempla tot abraçan-nos amb el seu noble esguard. El seu tronc aixeca dues branques poderoses que abracen tot el clap a l´entrada del bosquet, i dessota del seu tronc de color roig escorxat, hi ha un terra dur, aïxut i net, i tot molt ben escombrat, per una tramuntana que bufa quasi perpetua, i tot de grans arrels surgeixen de l´interior del terra per a tornar-si a cap-bussar com si el terra fos materia liquïda, tot crean així un enreixat superb als seus propis peus.







Quan el bon dia fa lluïr un sol esplendit, i la remor de les fulles penjades de les seves branques es mouen com cascavells verds, ens canten cançons d´eternitat viscuda, i es troben acompanyades per una coral viva de veu cantadissa i variada, són matineres i musicals piuladisses, de bonics i fragils ocells diversos, i aquests cants de trobadors al.lats fan mirar amunt, amunt les branques del suro gran. Els meus ulls es troben fit a fit amb els raigs dorats del sol, d´una claror enigmatica i esplendida, d´una llum filtrada entre les fulles del suro gran. Aquells ratjos d´or m´enllluernen a mitges, i encara em fan mirar més amunt, fins el blau clar i infinit del cel resplandent.







Avegades si el terra es troba humit, com és el cas d´avui mateix, a causa de les recents pluges d´aquests dies passats, resta en la ingravidesa de l´aire una barreja de perfums boscans que encanten els meus sentits. Avui he pogut distingir una olor que venia de no pas massa lluny, era una olor floral delicada, no massa perceptible però, aquella olor, era de la flor del nespra, que barrejada amb les olors de la terra i d´altres aromes variats, m´ha fet pensar que aquesta, potser era la olor que deuen fer els angelets baixats del cel...







Una vegada vaig llegir d´una poeta estimada:

"...Tot brota, floreix i grana per oferir-se a la vida de l´home.

Tothom sap el nom vulgar de les plantes, però quasi ningú coneix l´obscur misteri del seu desenvolupament...







...Cada dia compto un nou color, un nou ocell. La prada sembla un immens plat de porcellana antiga esmaltat de flors virolades. De tant en tant arriba una ratxa de tramuntana lleugera i seca que em vigoritza els nervis i els sentits. Tot em diu que res no passa i no mor en la natura, sinó que tot torna i es renova..."

Avui he començat el dia amb un regal, la natura m´ha parlat, i tot en ella, m´ha donat força, i m´ha fet sentir viu i feliç, segurament era una promesa molt i molt clara per deixar d´ignorar-la...!!!

PROYECTO TIERRA, PROJECT EARTH

AQUEST VIDEO QUE REALMENT RECOMANO QUE NO DEIXEU DE MIRAR, REALMENT ÉS PER PREMIAR!!!

l´ha fet un company que com podreu veure, aquest video resulta ser com un mirall del seu cor, ple de sensibilitat. Peró el millor és el cambi que et pot crear a dins teu si t´el mires, si el vius, per uns moments pots formar part de la vida a la que s´et trasllada, una vida que et deixa dessolat i al mateix temps, cap al final, que t´aixeca de cop i volta ple d´esperança per la vida. Tot amanit amb unes cançons que més que acompanyar les imatges, elles mateixes, les cançons s´hi fonen, i et porten i reporten a n´el viatge dels sentits...

De veritat, en RUSKIS ET RECOMANA QUE EL MIRIS AMB EL COR OBERT I QUE EL VISQUIS PLENAMENT, I DESPRÉS QUE EL COMENTIS A N´EL SEU CREADOR... EN MANU!!!



Videomontaje realizado por MANU. Merece ser visto hasta el final porque nos destroza y recompone el alma dejándonos ver una luz que, aunque pequeña, merece que no apaguemos. Manuel Romero Peñalver. Girona, Spain. 2008

LA FOTO DEL ARTISTA:



COMENTARIOS DEL ARTISTA:

POR FIN!! Después de mucho tiempo he encontrado la manera de compartir este video hecho por mi con todos vosotros y el resto del mundo. No estaría de más que (si lo veis) me pusiéseis algún comentario aqui. Tal vez me anime a hacer más...si gusta, jeje. Gracias...!!!

Reflexió en el facebock de Lurdes

 

Resulta que avui he entrat al facebook de la Lurdes i he trobat aquest tresor, clar que tenia que trobar el tresor on hi ha un gran tresor, el cor de la Lurdes n´está farcit!!!

Lurdes permetem que te l´hagi xurrimangat peró és que m´ha encantat, i perdona peró no m´assasinis per posar aquesta fotu teva, és que jo no en tenia cap altre... hahahahaha!!!

Reflexiones Cotidianas

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: reflexiones cotidianas)

EL MIRALL DELS LLIBRES

De RUSKIS...!!!

Els llibres són com miralls:
Només s´hi veu el que un ja porta a dins!!!
Peró hi ha vegades que la pintura és el mirall dels llibres...!!!

Lux Aeterna

Lux Aeterna es un relato corto de fantasía y ciencia-ficción escrito por el autor español Javier Negrete. Ganó el segundo puesto del premio UPC de 1995.[1]



Argumento: La historia tiene lugar en un futuro muy lejano en el que la humanidad se encuentra dominada por los Pantócratas, una forma de deidades que tienen sometida a la humanidad.



Nadie sabe de dónde vienen estos seres, pero se dividen a la humanidad y cada uno reina sobre los suyos sin ser jamás desobedecidos.



Su poder es tal que pueden hacer desaparecer sistemas planetarios enteros.



El protagonista es Virgan. Su Pantócrata se encapricha de Rosaura, su amante, y se la lleva a su mundo, un universo paralelo en el que es dueño y señor de todo, incluídas las leyes físicas.



Virgan decide rescatar a Rosaura y, del mismo modo que Orfeo descendió a los infiernos para rescatar a Eurídice, se adentra en el universo del Pantócrata ayudado por un extraño matemático.

Autor Javier Negrete
Título original Lux Aeterna
País España
Serie Nova ciencia, Premio UPC, junto con El coleccionista de sellos, de César Mallorquí y Segadores de vida de Xavier Pacheco y José Antonio Bonilla.
Género(s) Ciencia-ficción
Editorial Ediciones B
Fecha de publicación 1996
Páginas 379
ISBN 84-406-6236-X

FELIÇ DIA DELS MORTS

La palabra Halloween es una derivación de la expresión inglesa

All Hallow's Eve (Víspera del Día de los Santos).

Se celebraba en los países anglosajones, principalmente en Canadá, Estados Unidos, Irlanda y el Reino Unido. Pero actualmente se celebra en casi todos los países occidentales con mayor o menor presencia.



Sus orígenes se remontan a los celtas, y la fiesta fue exportada a los Estados Unidos por emigrantes sobre todo irlandeses en el siglo XIX, más o menos hacia 1846. La fuerza expansiva de la cultura de EE. UU. ha hecho que Halloween se haya popularizado también en otros países.




De l´amic NIK.

Palabras clave:amv halloween video anime

Vídeo de wise2001