1 de maig

La María Jesús Verdú en la seva Gala de Premis Dardo 2008

Reprodueixo en aquesta entrada, l´entrada: D´UN ALTRE BLOG:

El de la María Jesús Verdú, en el seu blog: ZONA ILUMINADA

Gala de premis a Zona Iluminada Vull agrair que cregui que d´altres persones i jo mateix, de la blogosfera siguem mareixedors d´aquest premi, per mi molt especial, ja que és el primer que he rebut mai... Moltes gràcies MARÍA JESÚS

El Cesc Mateu del blog Sense fer Soroll m’ha concedit El Premi Dardo 2008 (Best Blog Darts Thinker). Li agraeixo moltíssim, perquè aquest guardó m’anima a continuar endavant i amb més ganes que mai!. Aneu amb compte perquè el Sense fer Soroll és un blog que crea addicció (quan comences, no pots parar de llegir-lo…) ja que està ple de sentiments a flor de pell, els em tenen totalment captivada, i d’una humanitat d’aquelles que ja no se’n troba, ja m’enteneu…Jo no puc passar un sol dia sense visitar-lo!


“El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blocaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. Mas informació a: http://albertozambade.blogspot.com/

“La I Entrega de Premios Dardo 2008 se abre paso entre un gran elenco de Premios de reconocido prestigio en el mundo de la literatura, y con él reconoce los valores que cada blogger muestra cada día en su empeño por transmitir valores culturales, éticos, literarios, personales, etc.., que en suma, demuestra su creatividad a través su pensamiento vivo que está y permanece, innato entre sus letras, entre sus palabras rotas”. ”. Mas información en: http://albertozambade.blogspot.com/

Tot i que, segons he anat llegint, el costum és d’atorgar-lo a cinc blocaires més, el creador d’aquest premi preveu concedir-lo a un mínim de 15 blogs més!.

And the Oscar goes to:

Lluna: perquè és la més guapa de les guapes i el seu blog està ple de magnetisme.
Fada: perquè els seus contes de fades, les històries i els seus viatges s’ho valen.
Robelfu: perquè els seus escrits i les seves reflexions cada dia m’agraden més.
Orbison: per l’exhaustiu anàlisi que fa dels diferents cantants i estils musicals.
Neurotransmisores Blog porque tus artículos plantean reflexiones muy interesantes.
Justy Walter porque me he enamorado de tu sonido de estrellas y de tus cálidos versos.
El vuelo de las Hadas porque su magia y tu fantasía me trasladan a un mundo mejor, aunque, en general, me apasiona toda la belleza, el encanto y el entusiasmo que imprimes en el trabajo recopilado en todos tus blogs, Campanita de Barzaires, en el amor por el tango y por la ciudad de Barcelona (en especial, El Racó de les Fades).
Siberieee perquè el contingut del teu blog em resulta força simpàtic i acollidor.
Emilio porque ya sabes cuánto admiro tu prosa poética.
Pa bimbo amb nocilla perquè les vivències de la Marta estan plenes de bons sentiments.
Humor, sociedad y poesía porque el blog de Franciska me tiene robado el corazón.
El món de n’aigua clara perquè és un blog creatiu i original.
Practicando la ley de la atracción: perquè el blog de psicologia de la Cristina A. Roch és molt enriquidor i instructiu.
Ruskis i carrasclest perquè la poesia d’autors, altres escrits, les recomacions, la música i les imatges del seu blog mereixen aquest premi.

Moltes felicitats a tots els premiats! Us ho mereixeu!

I tal com diu el creador d’aquest premi a la seva web “A todos los ganadores, disfruten del mismo, y valoren igualmente a sus 15 blogger que son tan especiales para ustedes.”

Ara proximament jo premiare també a d´altres blogs que m´estimo i admiro i tot gràcies a la MARÍA JESÚS!!!

EL FOC OBSCUR

Voldria Estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.

No puc negar-te vergonya, no puc.
L´espurneig poeta del llenguatge desesperat.
La lluentor que cenyeix el clam traïdor.
No compareu els glaços que emergeixen dels fets
amb l´enginy que esclata dels meus fracassos.
Oh, plors fragmentats en el temps.

Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.

Avui, el cel sembla voler morir, com un vel
gris i suspès en el buit gelat, avança tot apagat,
governant el món ert i desolat.
Jo arrancaré el meu propi cor de la presó,
amb l´alada llibertat de l´ànima fugitiva, i endevinare
el misteri lluentissim, l´eternitat.

Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.

Ja no fingiré en el perfecta horitzó,
i mai més la vergonya no farà secret el meu desitg.
Substituiré l´íntim dolor terrenal per un
somni maravellós, ara podré deixar desbocar
els batecs del cor, i deslligaré la capacitat
del meu orgull, entre la boira voluntària.

Voldria estrelles en les parpelles negres,
i unes llunes blaves en els ulls avergonyits.

David Paraire (1997).

EL SERVEI DE BIBLIOTEQUES DEL FRONT.

Trèmules albes s´acosten,
vénen només dies tristos,
pàl.lids infants seguits d´ombres,
lluna i estels sense somni.



CATÀLEG DELS LLIBRES CONSERVATS A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA

El Servei de Biblioteques del Front

El Servei de Biblioteques al front era un organisme depenent del Departament de Cultura de la Generalitat, creat el 1937.




Es tractava de traslladar llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants que estava connectada amb la direcció tècnica de les biblioteques populars de la Generalitat, vinculada a la Institució de les Lletres Catalanes. Amb la creació d’aquest servei es recollia i regularitzava la iniciativa de l’ Agrupació d’ Escriptors Catalans, que des de l’agost de 1936 van iniciar remeses de llibres per als soldats del front d’ Aragó.



Procedència

L’origen dels fons a la Biblioteca Pública és el fet que la ciutat de Tarragona va ser subcentral del Servei de Biblioteques del Front, front Sud d’ Aragó. La ciutat de Cervera va ser subcentral del front nord i centre. Des d’aquí s’enviaven lots als combatents o als hospitals quan els combats entraven en fases d’estabilització.



El fons conservat

El fons catalogat a la Biblioteca el formen 312 títols d’obres de temàtica diferent amb predomini de la literatura catalana, també autors estrangers i llibres de política i d’història de Catalunya.
De cada títol hi ha diversos volums que conformen els lots, però en nombre desigual. D’alguns d’ells n’hi ha fins a vint exemplars. Dels títols que se’n conserven més són Quinze articles d’ Antoni Rovira i Virgili i Al Marge de la revolució i de la guerra de Josep Pous i Pagès.



La biblioteca ha treballat en la recuperació i catalogació d’aquests documents que es van salvar gràcies al director de la biblioteca d’aquells anys, Jesús Domínguez Bordona, republicà convençut, malgrat l’ordre de depuració dels fons decretada per les tropes franquistes.

Jesús Domínguez Bordona (1889-1963), va ser director de la Biblioteca Nacional de Madrid (1917), i de la biblioteca del Palau Reial (1931) càrrec del que va ser depurat en acabar la Guerra Civil i traslladat a la direcció de la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona (1942-1963).

El present catàleg permetrà conèixer una mica més aquest episodi històric i contribuir a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya.

UN D´AQUESTS LLIBRES CATALOGAT COM: (CASADEVALL, Jaume
Les Albes trèmules / Jaume Casadevall. -- Barcelona : Oasi, 1938. -- 60 p. ; 18 cm
849.9-1"19"
BF-231 ".

"LES ALBES TREMULES" DE JAUME CASADEVALL DEL QUE JO EN TINC UN EXEMPLAR EN LA BIBLIOTECA FAMILIAR I QUE EL PREU QUE ELS VA COSTAR A LA MEVA FAMILIA EN EL SEU MOMENT, ERA DE 5 Ptes. (Realment trobo que tot i que no és un llibre de bibliofil, té per mi, un valor incalculable, penso en les emocions i vides dels soldats en el front i dels familiars, en els petits moments de pau, llegint-lo, meditant i sentint, aquest valor que em permeto donar a aquesta petita, humil i alhora gran obra, no tant sols és per la lírica veritable i l´autenticitat sentimental i espiritual de l´autor, ja que també crec que en el pensament nostra, en la seva lectura ens fa viura i sentir a nosaltres mateixos una agitació filosòfica. És com la música nua de l´ánima, la intimitat retallada i natural del ritme, tremolosa i dolcíssima, és d´un platònic conceptual, i evocadora d´uns universos mentals, d´un classicisme cristallitsador de somnis, de delicadeses i matissos personals".

POESIA PURA, ADMIRABLEMENT AUTÈNTICA!!! dpb

SOMNI

Voldria tenir dos cavalls blancs
àgils com el pensament;
indòmits per tothom
menys per a mi.

Cinc puntes d´estel per esperó,
i per brides, les ales d´un àngel.
Dos cavalls blancs:
el meu somni d´infant.

Cues d´argent, voleiadores,
i els serrells saltironant
damunt l´arc dels bescolls...

Jo en cavalcaria un;
l´altre fóra per l´amor
que trobés per camins ignorats.

Dos cavalls blancs
galopant invisibles
com la meva ànima
darrera de les aurores fràgils.

Voldria tenir dos cavalls blancs
àgils com el pensament;
indòmits per tothom
menys per a mi.

Cinc puntes d´estel per esperó,
i per brides, les ales d´un àngel.
Dos cavalls blancs:
el meu somni d´infant.

***




Del llibre de poemes de Jaume Casadevall
"LES ALBES TREMULES" (PUBLICAT L´ANY 1938).

EL PA DE CASA

EL APRENDIZ DE PANADERO

PETER REINHART

Sinopsis



En El aprendiz de panadero, el autor comparte con sus alumnos sus últimos descubrimientos sobre el pan, procedentes de su estudio de varias de las boulangeries más célebres de Francia y del tiempo dedicado a la cocina en la escuela culinaria. Sigue los pasos de Peter mientras aprende de los panaderos más reputados de París, como Lionel Poilâne o Philippe Gosselin, cuyo pain à l�ancienne revolucionó el arte de hacer baguettes, y únete a sus estudiantes en la cocina mientras Peter explica las doce fases clásicas de la elaboración del pan, con más de 100 fotografías que explican cada paso. Podrás poner en práctica los conocimientos recién adquiridos con 50 nuevas fórmulas maestras







para panes tan clásicos como la rústica ciabatta, el consistente pain de campagne, los legendarios bagels neoyorquinos o el Santo Grial de la colección: la versión que Peter hace del célebre pain à l�ancienne. A lo largo del proceso, Peter va explicando los procesos científicos, las técnicas más avanzadas y la historia de los alimentos en un libro de consulta muy práctico y ameno, tan rico y con tantas texturas como los panes que sacarás del horno. Es un ejemplo de literatura culinaria de lo más sugerente, un documento didáctico inspirado y una fuente de inspiración que te permitirá elaborar algunos de los mejores panes que se pueden obtener.











308 páginas

23,0 x 25,5 cm

CARTONE

Precio

36 €

Referencia

OLPG058

ISBN

9788478718214

Género

-

Sello Editorial / Colección

RBA

COCINA PRACTICA

Fecha de publicación

01/09/2006



http://www.rba.es/libros/el-aprendiz-de-panadero_peter-reinhart_libro-OLPG058-es.html#]



CLIQUEU AQUEST ENLLAÇ: RBA Libros

ELS ARBRES QUE MÉS ESTIMO

A tocar de casa, i a l´entrada del bosquet, un arbre antiquíssim vestit de suro i de molsa, coronat de verd resplandent i llum misteriosa, ell em reb, obre unes branques en creu, de costat a costat que baixen cap al terra i s´allarguen, talment braços que et conviden i t´esperen, que et volen donar la tendresa que guarda un gran cor vegetal, és com un familiar proper amb uns braços que et demanen que t´acostis, que hi pugis i que passis una estona al seu d´amunt, bressolat per ell, i m´agrada d´ajeurem uns minuts i contemplar-lo mentre escolto els ocells, aquest venerable arbre sembla el mateix esguard de l´eternitat, jo l´estimo i l´abraço i el meu respecta cap a ell és com el respecta que un pot sentir per una persona gran i protectora plena d´amor i coneixament cap a tu i que et regala generosament tot el que té. Cada vegada que el visito, tots els dies des de fa molt temps, el matí i també els vespres, (ja que en aquest bosquet i tinc d´anar per cuidar del Tro, un altre bon amic, el meu cavall, i avans a la pobreta Figi que ja va anar cap al cel dels cavalls fa ara uns sis mesos), jo em sento molt millor, em dona força i em dona calma al mateix temps, i els meus pensaments sembla que passin per les seves branques i em retornin a mi, més refexionats i aserenats, com si els meus pensaments tinguessin vida propia, i sortissin de mi per anar a l´arbre a deixarse aconsellar, i seguidament retornar altre vegada a mi amb la seguretat d´un coneixament superior que els orienta cap a la certesa. dpb