dimecres, 25 de febrer del 2009

A Capmany, ranxo.



25/02/09 02:00 - m.v.

Notícies de:

"EL PUNT"



El municipi alt-empordanès de Capmany va celebrar ahir el tradicional ranxo de carnaval, que se serveix any rere any a la plaça Major des del 1928. Les cuineres van estar ahir tot el dia –des de les nou del matí– fent aquesta escudella festiva. El ranxo es va servir a les set de la tarda. L'àpat va anar seguit d'una audició de sardanes i del ball de disfresses.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Memes




Després de temps de no publicar masses cosetes en el meu blog, a causa diguem que d´uns asumptes que afectaven la meva salut per l´esquena,(una pigueta maleïda) i que ara afortunadament, ja m´han deixat com nou, tot i que de passada, ja possats, els vaig demanar als metges, (que m´andollessin a l´aspirador i fessin una liposucció), i ho van oblidar, bé no importa doncs.

Ara per celebrar-ho amb vosaltres he decit de fer un "meme" del que la Núria en diu "El set i mig" i que ella mateixa em va encomanar ja fa unes setmanetes i que encara no tenia respost, fins ara mateix que ja ho he publicat a n´el blog.

Ella, la Núria diu a n´el seu blog, que s´han d´observar unes normes, (que jo he metllavat directament del seu mateix blog), bé doncs, les normes són:



1. Incloure un vincle a la pàgina de la persona que t’invita i escriure al bloc les normes.

2. Compartir 7 fets, curiositats,... que ens vinculin

3. Convidar 7 persones, (AQUESTA NORMA JO LA VULL ALTERAR: TOTHOM QUE HI ENTRI I HO VULGUI FER JA QUEDA CONVIDAT DIRECTAMENT,

4. Fer-los saber que han estat convidats amb un comentari en el seu bloc, (AQUESTA NORMA TAMBÉ LA VULL VARIAR UNA MIQUETA: POTSER MILLOR ENVIAR PER E-MAIL AQUEST POST A 7 PERSONES, PER SI ES VOLEN SENTIR AL.LUDITS I SEGUIR-LO, ELLS MATEIXOS)..

L'Albanta, que és l'amiga blocaire que va convidar a la Núria, i que parla de set fantasies sexuals, el Veí, d'un munt de sets, la Núria , de set olors que l'atrauen, i ara jo, que de que vull parlar jo? doncs bé ara ho veureu:

---

MEMES A N´ELS MEUS ÚLTIMS 7 LLIBRES QUE HE LLEGIT I QUE M´HAN AGRADAT...!!!


1.




L´INFORME PHAETON

si la història que ens han explicat fos un engany? Qui és el senyor Contacte? Diu que m´han triat, precisament a mi, per saber. Per saber què? Què és la CCU? I qui és tota aquesta gent tan estranya? Eren tantes les preguntes que em queien al damunt, de sobte...

Tot va començar a la terrassa d´un àtic amb una trobada que semblava casual, però allà va tenir inici una aventura increïble que m´ha portat a reconstruir el fil del passat de la humanitat. Cada pas ha estat una sorpresa majúscula, cada nou descobriment un salt espectacular i cada revelació ha fet trontollar tots els meus coneixements. He dit coneixements? Potser hauria de dir desconeixements...

Després de tot el que ha passat, després del que he vist, després de tot el que he viscut, només una cosa queda clara: a partir d´ara, la meva vida mai no tornarà a ser la mateixa. I la teva? Continuarà sent la mateixa un cop hagis llegit L´Informe Phaeton? Vés amb compte, perquè també per a tu, potser, mai més res no serà igual.


Tu també has estat escollit per saber.

---


2.



NO DONEU VÀLIUM AL GAT

Aquesta obra és un aiguabarreig d'històries populars, refranys, disbarats i ximpleries. Aquí aniran de Vladimir Putin al rector de Vallfogona passant per la Guerra de Cuba, el campanar de Gandia, l'origen de la calba de Sant Pere i digressions diverses sobre la ramaderia ovina. També sabran l'angúnia que feia veure en Canuto de Castellterçol decapitat, quins són els efectes que produeixen les hormones que segreguen les glàndules suprarenals, perquè van assassinar el Pare Etern, què li passava al porc de Sant Antoni i com s'enterren els morts a Port-au-Prince.


---

3.



L´OMBRA DEL VENT


Una matinada de 1945, un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des de les últimes esplendors del Modernisme a les tenebres de la postguerra.


---

4.



EL MAR INVISIBLE

A la darreria del franquisme, Lorenzo Alange, mestre d'escola empresonat per homosexual i per la seva lluita en favor de la democràcia i les llibertats socials, rep l'estranya petició d'un pres condemnat a garrot vil: vol que l'acompanyi en la seva última nit abans de l'execució.
El reu de mort Damián Jaramundi Expósito, el Jara, exboxejador i perdulari sense escrúpols, està acusat del doble i brutal assassinat de dues germanes, una d'elles discapacitada. Mentre s'apropa l'hora del botxí, o potser la de l'indult, ambdós homes rememoren les seves vides en una intensa i agònica matinada plena de revelacions. Entre l'esperança i la por, descobriran inquietants afinitats, però despertaran dolorosos fantasmes. Confessions, secrets.

---


5.



EL JOC DE L´ÀNGEL


La propera vegada que vulguis salvar un llibre, no et juguis la vida... Et portaré a un lloc secret on els llibres mai moren i on ningú pot destruir-los.


---

6.



A CAVALL PER CATALUNYA


El món dels cavalls, al nostre país, gaudeix d’una tradició molt antiga i completa basada en una relació estreta que comporta, per exemple, l’existència de races autòctones pròpies, com el guarà català o el cavall cerdà. Malgrat això, hi ha una gran mancança de bibliografia sobre el tema en la nostra llengua, exceptuant un parell de notables excepcions. Amb aquest llibre l’autor pretén ensenyar els fonaments bàsics de tenir un cavall i compartir rutes i presentar unes quantes propostes concretes d’excursions, perquè tothom pugui veure que no és tan difícil, ni tan car, que és un esport assequible a tots i que ens portarà moltes gratificacions. La segona part del llibre la conforma un seguit d’excursions per tot Catalunya, una per Andorra i una altra per Menorca, amb informacions sobre la comarca, la seva orografia o aspecte natural, i la indicació de les hípiques existents que sempre marcaran la sortida i l’arribada dels itineraris proposats. La tercera part de l’obra és una mena d’agenda comentada amb un seguit d’adreces, llocs web, dates i llocs interessants per a tothom a qui li agradin els cavalls.



---


7.



MARINA

A la Barcelona de 1980 Óscar Drai somia despert, enlluernat pels palauets modernistes propers a l'internat en el qual estudia. En una de les seves escapades coneix Marina, una noia audaç que comparteix amb Óscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el major desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per sengles sinistres les conseqüències del qual ha de pagar algú encara avui.





***



JO COM QUE M´AGRADA FER LES COSES A LA MEVA MANERA, HE TRENCAT LES NORMES, L´AMIGA NÚRIA ,QUE POTSER JA HA PERDUT L´ESPERANÇA TROBAR-SE AMB EL "meme" PUBLICAT AL MEU BLOG, ELLA VA CONVIDAR-ME A FER-HO, I COM QUE L´HI DEC UNA (O MÉS D´UNA), COPETA D´UN BON VI NEGRA DEL MEU POBLE, JA SABRÀ PERDONAR LA MEVA ACTITUD. A MÉS AQUESTA ENTRADA QUE ELLA VA ENCOMENAR-ME DE FER, ARA LA DEDICO EXCLUSIVAMENT A ELLA. NÚRIA , VA PER TU!!!




DONCS ARA QUE M´HE FET PERDONAR PER LA NÚRIA , JO DESLLIURO A QUI VULGUI DEIXAR-SE DESLLIURAR PER MI, JA HE AVISAT AVANS, JO NO VULL POSSAR AQUI ELS NOMS DE LES PERSONES AFORTUNADES ALS QUE SEGONS LES NORMES ESTABLERTES S´HAURIEN DE CONVIDAR A FER EL "meme" PER TAL DE SEGUIR...



PERÓ SI QUE CONVIDO A TOTHOM QUE EL VULGUI FER PER INICIATIVA PROPIA, I TAMBÉ A LLEGIR AQUESTS LLIBRES QUE A MI M´HAN AGRADAT TANT DE LLEGIR, I QUE AQUESTS DIES DURS QUE HE PASSAT, A CAUSA D´AQUEST MEU PROBLEMA DE SALUT QUE JA HA PASSAT A LA HISTÒRIA, I QUE GRÀCIES A AQUESTS COMPANYS, AMICS DE PAPER, TINTA, I ÀNIMA, M´HAN FET PASSAR ESTONES INOBLIDABLES, I SEGURAMENT ELLS HAN INFLUIT MOLTISSIM EN LA MEVA RECUPERACIÓ...




UNA ABRAÇADA ESPIRITUAL A TOTS...!!!



***

dissabte, 7 de febrer del 2009

Conveni de Comerç de Girona. Tornem-hi!!!





El passat dimarts, la UGT i CCOO varem fer la presentació davant dels medis de les reivindicacions que portem com a eixos bàsics de la negociació al Conveni de Comerç, que iniciem aquest divendres 30 de gener.

Es presenta una negociació dura, davant una Patronal que durant molt de temps a gaudit d'una situació de creixement econòmic desmesurat, basat en la proliferació d'una política laboral de reducció de costos de personal, institucionalitzant un tipus de treballador/a polivalent, que pot fer -i de fet fa- tot tipus de treball amb la categoria més baixa -el 80% dels 22.000 treballadors de comerç es troben cobrant el nivell retributiu VII-. Un ajust a sota mínims de personal, que ara continuen fent, però que no poden atribuir com a mesura necessària per superar la Crisis...i quant s'omplien les butxaques?!, també era per superar la Crisis?!.

Ara toquen cares llargues, portar camises de quadres, jaquetes de pana, estrènyer els cinturons, i... tornar a escanyar als treballadors!!. Així sortirem de la Crisis!!.

Si un treballador porta 30 anys treballant al sector, i continua cobrant 800€ com a auxiliar de dependent... doncs tranquils, que no passa res, total pel temps que li falta per jubilar-se no anirem a discutir-nos tots plegats!!.

Ja esta bé de explotar als treballadors!!, dignifiquem el treball dels professionals del sector. Lluitem per que els treballadors del sector tinguin dret a unes jornades i temps de descans adients!!, uns salaris que els permeti subsistir en una situació de dificultat, en la que en molts casos, aquests salaris s'han transformat en els principals i/o únics ingressos familiars.

Iniciem doncs, un camí que esperem ens porti a assolir unes condicions laborals minimament dignes, i comencem amb una concentració de delegats i treballadors davant les portes dels locals dels sindicats a Girona, a on es desenvoluparan les negociacions, el divendres a les 16h al carrer Miquel Blai nº1.

Us esperem que es feina de tots aconseguir-ho!!

Cridem tots plegats:
Amb aquesta Patronal, acció, i lluita sindical!!

Escrit enllaçat directament: per MAXI

dilluns, 12 de gener del 2009

La promesa de la natura

Photobucket - Video and Image Hosting



M´he llevat aviat, avui tinc hora a l´hospital... i tot just m´he rentat la cara, després de la crida del Tro, he obert les cortines de la finestra de la meva cambra per poguer mirar cap a fora, ja veig el Tro que m´espera i mira cap a mi tot atent... ja decidit, m´he possat l´abric per sobra del pijama i he sortit a fora, l´aire era fredot i net, i la terra del caminet sembrada d´espurnes de cristalls de glaç, avui teniem una bona gebrada. Les gosses s´han apressat al sentir-me baixar l´escala, i m´han sortit a l´encontra correns per saludar-me, tot carinyoses i enjogassades...









Vora el bosquet del suro gros, a tocar de casa, hi viu el meu estimat Tro, un cavall pel roig com un caliu de la llar de foc, bonic i trempat, amic i simpatic com ell solet. Cada matí renilla i em desperta, d´avegades penso que és possible que ell mateix no es vegi com un cavall, perquè es creu el gall del galliner, o potser ell pensa ser tot un noble senyor, i jo el seu majordom de servei, que l´hi ha de portar l´esmorsar per després acompanyar-lo al camp... Però no crec pas, perquè ell desmostra estimació franca i generosa, i aixó els altius i estirats galls de galliner, o nobles senyors no ho saben pas fer.



Photobucket



Despés d´una estona de la seva crida, que d´avegades el faig esperar... el vaig a visitar, i amb unes moxaines i fregadisses frontals com a salutació, tots dos ens donem el bon dia sota el suro gros...



Photobucket



El suro gros cada dia, com avui mateix, ens contempla tot abraçan-nos amb el seu noble esguard. El seu tronc aixeca dues branques poderoses que abracen tot el clap a l´entrada del bosquet, i dessota del seu tronc de color roig escorxat, hi ha un terra dur, aïxut i net, i tot molt ben escombrat, per una tramuntana que bufa quasi perpetua, i tot de grans arrels surgeixen de l´interior del terra per a tornar-si a cap-bussar com si el terra fos materia liquïda, tot crean així un enreixat superb als seus propis peus.



Photobucket



Quan el bon dia fa lluïr un sol esplendit, i la remor de les fulles penjades de les seves branques es mouen com cascavells verds, ens canten cançons d´eternitat viscuda, i es troben acompanyades per una coral viva de veu cantadissa i variada, són matineres i musicals piuladisses, de bonics i fragils ocells diversos, i aquests cants de trobadors al.lats fan mirar amunt, amunt les branques del suro gran. Els meus ulls es troben fit a fit amb els raigs dorats del sol, d´una claror enigmatica i esplendida, d´una llum filtrada entre les fulles del suro gran. Aquells ratjos d´or m´enllluernen a mitges, i encara em fan mirar més amunt, fins el blau clar i infinit del cel resplandent.







Avegades si el terra es troba humit, com és el cas d´avui mateix, a causa de les recents pluges d´aquests dies passats, resta en la ingravidesa de l´aire una barreja de perfums boscans que encanten els meus sentits. Avui he pogut distingir una olor que venia de no pas massa lluny, era una olor floral delicada, no massa perceptible però, aquella olor, era de la flor del nespra, que barrejada amb les olors de la terra i d´altres aromes variats, m´ha fet pensar que aquesta, potser era la olor que deuen fer els angelets baixats del cel...



Photobucket



Una vegada vaig llegir d´una poeta estimada:



"...Tot brota, floreix i grana per oferir-se a la vida de l´home.

Tothom sap el nom vulgar de les plantes, però quasi ningú coneix l´obscur misteri del seu desenvolupament...



Photobucket



...Cada dia compto un nou color, un nou ocell. La prada sembla un immens plat de porcellana antiga esmaltat de flors virolades. De tant en tant arriba una ratxa de tramuntana lleugera i seca que em vigoritza els nervis i els sentits. Tot em diu que res no passa i no mor en la natura, sinó que tot torna i es renova..."





Photobucket



Avui he començat el dia amb un regal, la natura m´ha parlat, i tot en ella, m´ha donat força, i m´ha fet sentir viu i feliç, segurament era una promesa molt i molt clara per deixar d´ignorar-la...!!!





diumenge, 11 de gener del 2009

Santuari de la Mare de Déu de la Salut




El Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades és un dels llocs de recés i visita preferits pels altempordanesos. Ubicat en un paratge únic, amb vistes excepcionals sobre la plana de l'Alt Empordà, el santuari aplega tant els devots de la Mare de Déu com aquelles persones que busquen un lloc de descans, repòs o excursió.




El Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades està situat al vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, al terme municipal de Terrades (Alt Empordà). Va ser fundat l'any 1681per Mossèn Felip Olivet. La capella primitiva va ser consagrada el 8 de setembre d'aquell any. El beat Joan Bonal, fundador de l'Ordre de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, va néixer a Terrades i per aquest motiu la cura del santuari va ser encarregada a aquesta Ordre.



Al voltant del santuari s'hi han condicionat serveis de tota mena, que en res trenquen les condicions de pau del lloc (hostatgeria, restaurant, àrea de picnic amb barbacoes, camp d'esports, ...). Són famoses també les meravelloses vistes de què es pot gaudir tant del pantà de Boadella (a la imatge inferior) com de gairebé tota la comarca de l'Alt Empordà.




Contacteu amb el santuari

divendres, 2 de gener del 2009

Second Life


Ja fa un parell d’anys que els internautes del país van començar a entrar amb força al món virtual de Second Life. Des de llavors la comunitat catalana d'aquesta realitat paral·lela ha crescut i s'ha consolidat. Per fer-la conèixer-la millor VilaWeb TV us ofereix un vídeo amb una mostra d’allò que hom pot trobar-hi. També s'hi exposen algunes de les crítiques fetes a Second Life i alguns dels elements que poden marcar el futur dels mons virtuals.